Fa uns dies que es va espatllar l’aparell de televisió. Bé, ben bé no es va espatllar. Accidentalment el meu marit el va bloquejar, quan intentava resoldre un petit problema tècnic, i ara no hi ha manera de posar-lo en marxa. No és que ens la mirem gaire, la tele, però sempre fa companyia i entretén.
Aquest ha estat el primer cap de setmana sense tele. Ens hem perdut els dibuixos del matí i la pel·lícula de després de dinar. Però hem tingut una sessió de teatre de titelles en què han participat tots els ninotets que hem anat comprant a les diferents visites a IKEA, amb una obra creada i dirigida per la nostra filla petita. La seva germana gran finalment li ha fet el regal que li devia des del seu Sant; ha agafat un llibre de manualitats que havien portat els reis i que gairebé no s’havia mirat i li ha construït un submarí amb material de reciclatge. Hem llegit en família un fragment de Robinson Crusoe i la nostra mascota, un conill nan, ha tingut una sobredosi d’atenció, que encara no ha paït.
Un dia d’aquest he de trucar al servei tècnic. O no!
2 comentaris:
Quelcom similar vaig fer fa uns anys en unes vacances:
vaig amagar TOTS els rellotges
el primer dia. el segon dia
va ser complicat, però despres menjavem quan teniem gana, i a dormir quan teniem son... adaptar-se als cicles vitals del mon, vivint mes relaxats.
viviem inmersos en un mont tan materialista i depenent!.
El 80% de les coses que tenim practicament no les fem servir.
i ha un moviment " Downshifting"
que intenten viure amb lo minim i deixar de se esclaus
del consumisme i el treball.
Avet_blau
La caja tonta la mayoría de las veces nos hace perdernos cosas realmente importantes, un bonita historia.
Publica un comentari a l'entrada