Aquests darrers dies he estat vivint en un estat d’enterboliment, debatent-me infructuosament entre les meves limitacions i les meves potencialitats. Evidentment, aquest malestar s´ha traduït en molèsties i trastorns a nivell físic, que encara han agreujat més l'estat de confusió.
Ahir vaig prendre la determinació que ja n´hi havia prou de donar voltes i més voltes, sense arribar enlloc. Em vaig donar tres dies de termini per centrar-me i trobar una línia d'acció constructiva.
Avui –digueu-li casualitat, o no- he rebut un correu que em convidada a reflexionar sobre què puc arribar a ser més enllà de les meves circumstàncies. La lectura del correu i la reflexió posterior m´han tret la bena dels ulls i m´ha permès veure el camí que vull seguir: identificar el que em limita, acceptar-ho i trobar la forma creativa de transformar-ho.
Escrit publicat a www.relatsencatala.com
2 comentaris:
la potencialitat ens ve donada;les limitacions les
posem nosaltres.
es positiu , sentirse malament de tant en tant, i reaccionar, sensatament.
en un equilibri, sovint massa fràgil i on depenem de moltes altres persones, i elles de nosaltres , donant sempre mes del que rebem .
En aquest caminar feixuc, on despres de llaurar, plantar i regar, els "senglars de la vida" t'ho destrosen tot, i cal recomençar de nou, com si tal cosa.
Avet
ENHORABONA per haver trobat el camí de sortida!!! Ara a seguir treballant sobre els pensaments que ajuden -de forma constructiva- a tirar endavant!
Publica un comentari a l'entrada