Vivència personal. Aurora Boreal

Un dels fenòmens més extraordinaris que ens ofereix la Natura!!
Estava navegant per Internet i he trobat per casualitat aquestes fotografies. La seva bellesa m´ha captivat i, de sobte, s´han fet presents records d'experiències viscudes.
En un parell d'ocasions, uns quants anys enrere, vaig tenir el privilegi d'observar en directe la dansa de llums i colors de l'aurora boreal. Puc sentir encara el seu efecte hipnòtic, que t'atrapa, i que no et permet deixar de contemplar aquest meravellós espectacle fins que ha passat.

Vivència personal. Halloween versus Castanyada

Ahir al vespre la meva parella, les meves dues filles i jo vam aparcar la feina i altres obligacions diàries i, vam invertir dues hores de qualitat de vida bo i celebrat la nit de tots Sants.

Vam menjar un menú típic català: pa amb tomàquet i embotit amb vi del Priorat (els adults, és clar). Per postres, panellets casolans que havien fet la iaia i les meves filles un parell de dies abans, i moniatos i castanyes que vam coure abans de sopar. A sobre la taula hi teníem dues carabasses rodones que l’avi ens havia portat del mercat. Amb molta paciència les havíem buidat i els havíem retallat un parell d’ulls, una boca i un nas, i els hi havíem posat una llàntia a dins. Les meves filles portàvem posada la disfressa que s´havien fet amb motius relacionats amb Halloween. Dies abans havíem anat a comprar la roba, fet els patrons i la iaia, amb tot el seu saber, ens la va cosir.

Pertanyo a un país amb una història i unes tradicions pròpies, però que no és immune a la força de l’onada de la globalització, que ens esquitxa vulguem o no vulguem. Per totes bandes, ens arriben tradicions foranes, que semblen competir amb les nostres. Ja no podem concebre una festa de Tots Sans sense motius de Halloween als aparadors de les botigues. Ni les festes de Nadal sense Pare Noel.

Halloween o Castanyada? Reis o Pare Noel? Cal plantejar-nos aquesta pregunta? Cal triar? Penso que el camí per preservar les nostres tradicions és substituir el “o” per un “i”. Com que no podem contenir la globalització, crec que no es tracta d’escollir, sinó de sumar: mantenir les nostres tradicions i incorporar-ne de noves.

Text: Laura Vidal

Cita. Fer ampla la vida

"La vida no la podem fer més llarga, però la podem fer tan ampla com vulguem". Desconec l'autor

Per sentir. "Aquarela " de Toquinho

La Cançó "Aquarela" de Toquinho.
La cançó ja és preciosa per ella mateixa, però la combinació amb l'animació del vídeo la fan increïblement bella.
Em quedo amb la frase:
"Pensa que el futur és una aquarel·la i la teva vida una tela per acolorir"



Lletra en castellà

Gràcies a Josep per fer-me parar atenció a la lletra de la cançó.

Vivència personal. Tots som Súpers

Mentre estava feinejant per casa he sentit la meva filla petita que cantava una cançó del Club Super3. Coneixia la tonada, però la veritat es que mai m´havia entretingut a escoltar la lletra.
Mentre cantava, he parat atenció, i la lletra de la cançó m´ha atrapat. Quin missatge més positiu transmet la cançó al petits, i no tant petits!

TOTS SOM SÚPERS per Pati Pla

Som la barreja de molts ingredients
com la recepta d'un mestre cuiner,
tots amb el nostre toc original,
granets de sucre i granets de sal.
No vulguis mai semblar el que no ets
creient que així agradaràs molt més.
Només et cal saber que ets especial
ets únic i com tu no n'hi ha cap.

Mira dintre teu a veure què hi veus.

Tots som súpers, tots som grans.
Siguem petits o gegants
tots som tan originals,
no en trobareu pas dos d'iguals.

Has de desconnectar el so de Playlist per poder escoltar el so del vídeo

Per sentir. Fotografies des del cel

Una pàgina fascinant de fotografies de la Terra vistes des del cel!!
Cada país correspon a una galeria diferent de fotografies.
Explicacions en detall al peu de foto, en diferents idiomes, inclòs el castellà.
Enllaç a la pàgina







Vaig trobar l'enllaç al bloc de Manuela

Vivència personal. Un quart d´hora.

El despertador ha sonat. La meva ment em diu que és hora d'alçar-se, que ja m´he de llevar. Però el meu cos es nega a moure’s, a sortir de sota la protecció i escalfor dels llençols del llit. Cinc minuts més em diu! Però aquest cinc minuts esdevenen deu, i quan ja gairebé ha passat un quart d´hora em llevo d’una revolada i començo a córrer.

Despertar les nenes, esmorzar, planxar la peça de roba que falta, preparar entrepans per a l’escola, dutxa... és el rosari de cada matí. Va! Vinga! Que es fa tard! Mireu quina hora és! Ara no és hora de jugar! Són les paraules que em sento dir.

El “Va! Vinga! Que es fa tard!” té com a rèplica: “És que tinc son! No m'estic entretenint! Vull jugar una mica!” I al final, per una qüestió de retroalimentació dels estats d’ànim, el matí queda impregnat per la tinta del mal humor.

A peu, de camí cap a l’escola ens relaxem, parlem, gaudim del paisatge... però sento el regust amarg de les corredisses del matí: un quart d´hora de mandra no compensa en absolut el temps de qualitat que se m´ha escolat entre les mans.

Text: Laura Vidal
Escrit publicat a www.relatsencatala.com

Vivència personal. Caminant per Montserrrat

Hem anat en cremallera
Hem anat en funicular
Hem comprat un paquet de patates fregides
Hem dinat a la muntanya
Hem donat de menjar als gats
Hem estrenat botes
Hem caminat
Ens hem cansat
Hem jugat
Hem rigut
Hem fet fotos
Ens hem enfilat
Hem comptat esglaons
En definitiva, hem... ESTAT JUGANT AMB LA FELICITAT

Per a qui li pugui interessar, de Sant Jeroni al Monestir hem comptat 1477 esglaons.

Text i fotografies: Laura Vidal

Cita. Riure

"Riure és la distància més curta entre dues persones".
Victor Borge

Gràcies a la Laura per la cita.

Reflexió. Comunicació

Tan difícil és comunicar-nos més enllà del nostre origen, la nostra cultura, el nostre aspecte, les nostres creences, les nostres opinions, els nostres costums...?
Jo penso que no. És només una qüestió de voluntat!

Vivència personal. Intolerant cap a la intolerància

No hi ha res que m'encengui més la sang que la intolerància!

Intolerància cap a col.lectius de persones, quan algú generalitza la seva experiència directa amb una persona (o l'experiència d'un segon, o d'un tercer, o d'un quart...) a un col.lectiu.

Intolerància cap a un altre per les seves opinions, costums,
creences o origen.

Intolerància cap a tot allò que és diferent del que hom pensa,
creu o fa.

Podria dir que sóc intolerant cap a la intolerància i els intolerants. Quina contradicció!

Text: Laura Vidal
Escrit publicat a www.relatsencatala.com

Per sentir. Etna

Una meravella de la Mare Terra
Música i imatges
Un regal pels sentits!



Música: Loreena McKennitt
Si voleu descarregar-vos la presentació amb música seleccioneu l'enllaç de SlideShare

Vivència personal. Limitacions i potencialitats

Aquests darrers dies he estat vivint en un estat d’enterboliment, debatent-me infructuosament entre les meves limitacions i les meves potencialitats. Evidentment, aquest malestar s´ha traduït en molèsties i trastorns a nivell físic, que encara han agreujat més l'estat de confusió.

Ahir vaig prendre la determinació que ja n´hi havia prou de donar voltes i més voltes, sense arribar enlloc. Em vaig donar tres dies de termini per centrar-me i trobar una línia d'acció constructiva.

Avui –digueu-li casualitat, o no- he rebut un correu que em convidada a reflexionar sobre què puc arribar a ser més enllà de les meves circumstàncies. La lectura del correu i la reflexió posterior m´han tret la bena dels ulls i m´ha permès veure el camí que vull seguir: identificar el que em limita, acceptar-ho i trobar la forma creativa de transformar-ho.

Ahir em vaig proposar alliberar-me del laberint on em trobava, i avui he trobat un camí de sortida. Cada vegada estic més convençuda que els nostres pensaments són generadors de realitats.

Text : Laura Vidal
Escrit publicat a www.relatsencatala.com

Vivència personal. ? ? ?

Per sentir. Fotos d'un viatge a l'Àfrica

Foto de Cristina V. i Xavier C.

Enllaç a les fotos

Increïbles!!!
Gràcies a la Cristina i el Xavi per compartir les fotos del seu viatge.

Per sentir. Un moment de pau

La música i les imatges son una porta d'entrada al nostre món emocional

La presentació mes relaxant de totes les que he rebut!
Selecciona AQUÍ per accedir a la pàgina de Catalonia PPT's i tria la presentació 1386

Agraeixo a la Blanca i l'Adela que me la enviessin

Cita. La vida dels anys

"Al final, el que importa no són els anys de vida, sinó la vida dels anys". Abraham Lincoln (1808-1865)

Reflexió. La bellesa blava

Comparteixo el missatge de l'autor de la presentació.

Si voleu descarregar-vos la presentació seleccioneu l'enllaç de SlideShare

Vivència personal. Reflexions d'una nena de set anys

Passejàvem pel carrer en silenci de tornada de l'escola, les meves filles i jo, amb un pas letàrgic i cansat després d’un dia de treball. Jo anava capficada, pensant amb tota la feina que havia de fer quan arribés a casa, desconnectada del que passava al meu voltant.

De cop i volta, la meva filla de set anys em diu:

-Hi ha molta gent d’altres països, oi, mama, en el nostre poble?

La seva pregunta em va fer tornar a la realitat i deixar, per un moment, les meves cabòries.

-Sí- li responc.- Per què ho dius això?-, li pregunto encuriosida.

-És que he sentit unes nenes que parlaven de forma “rara".

Llavors me n’adono que havíem passat pel costat d’un grup de nenes magrebines que estaven jugant i les havia sentit parlar.

I després d’uns segons de reflexió, afegeix:

-Però, és clar, mama, per a elles, quan parlem nosaltres, també els deu semblar que ho fem de forma “rara”.

Quantes persones adultes conec que no mostren aquesta capacitat d’empatia!

Text: Laura Vidal

Reflexió. Discurs d'Steve Jobs a la Universitat d'Stanford

Steve Jobs és un dels emprenedors més estimats d'USA, CEO d'Apple i Pixar Animation.En el discurs parla de tres vivències pròpies, amb un profund valor humà

• connectant els punts del passat
• el valor de l'amor i la pèrdua
• el sentit de la mort.

És un discurs inspirador que convida a la reflexió sobre la vida, per escoltar amb atenció i deixar-se impregnar pel missatge.

És un discurs que em va impactar la primera vegada que el vaig sentir, i que vaig escoltant de tant en tant.

Discurs amb subtítols en castellà AQUÍ
Text del discurs en castellà AQUÍ.

Discurs en anglès



Agraeixo a la meva amiga Nàdia que m'enviés l'enllaç.

Cita. Viure conscientment

"Si no vius conscientment el consistent, acabaràs vivint inconscientment l'inconsistent" Desconec l'autor

VIURE, en majúscules, implica un treball conscient.

Gràcies a Vicens per donar-me a conèixer la cita.

Vivència personal. Hem perdut la bata.

Aquest matí hem pujat de molt bon humor cap a l’escola, malgrat que anàvem amb el temps just, com cada dia.

Totes tres, les meves dues filles i jo, caminàvem a pas lleuger, però ens sentíem relaxades. El fet de ser divendres i que avui a l’escola celebraven la diada de l’art, i no hi havia classe formal, penso que hi tenia molt a veure. A més, hi havia un cel d’un blau intens amb una lluminositat esplèndida, que feia molt agradable la fresqueta de principi de tardor.

Tenim uns vint minuts a pas lleuger des de casa cap a l’escola, per una avinguda amb voreres amples, enjardinada i no gaire transitada, que fa molt agradable el camí.

Anàvem carregades amb bosses, amb tot de material per fer els treballs del dia, i una bata verda de la meva filla petita. Pel camí la bata ha deixat de ser una bata i ha esdevingut la capa d’un superheroi. Després ha passat a ser la pilota en un partir de basquet. Més endavant, la corretja d'un gos i les regnes d’un cavall.

Les veia felices, a les meves filles, i jo també m´hi sentia. Per uns moments el temps ha restat immòbil i he tingut la consciència del “aquí i ara”, d’estar vivint un moment màgic i irrepetible.

Quan hem arribat a l’escola la cara de pànic de la meva filla petita m´ha fet saber que havíem perdut la bata.

Tant se val! La màgia dels moments viscuts bé val una bata perduda.

Text : Laura Vidal
Relat publicat a relatsencatala.com

Vivència personal. El món que vull

Frase del dia. No passa res

Aquest matí he escoltat aquesta frase a la ràdio.

"No passa res. I si passa el saludes."
Jordi Margarit. La Primera Pedra. RAC1

Frase del dia. Constància

"Val més la constància d'una gota que la força d'una ona"

Aquesta és la frase que estan treballant a l'escola de la meva filla.
Me l'hauré d'aplicar pel tema de l'esport i la relaxació!

Vivència personal. Les meves vacances de camping a la muntanya

Vivència personal. La tele no va

Fa uns dies que es va espatllar l’aparell de televisió. Bé, ben bé no es va espatllar. Accidentalment el meu marit el va bloquejar, quan intentava resoldre un petit problema tècnic, i ara no hi ha manera de posar-lo en marxa. No és que ens la mirem gaire, la tele, però sempre fa companyia i entretén.

Aquest ha estat el primer cap de setmana sense tele. Ens hem perdut els dibuixos del matí i la pel·lícula de després de dinar. Però hem tingut una sessió de teatre de titelles en què han participat tots els ninotets que hem anat comprant a les diferents visites a IKEA, amb una obra creada i dirigida per la nostra filla petita. La seva germana gran finalment li ha fet el regal que li devia des del seu Sant; ha agafat un llibre de manualitats que havien portat els reis i que gairebé no s’havia mirat i li ha construït un submarí amb material de reciclatge. Hem llegit en família un fragment de Robinson Crusoe i la nostra mascota, un conill nan, ha tingut una sobredosi d’atenció, que encara no ha paït.

Un dia d’aquest he de trucar al servei tècnic. O no!

Text Laura Vidal

Escrit publicat a relatsencatala.com

Reflexió. La felicitat

"La felicitat és un trajecte, no una destinació"
Això ho he descobert no fa gaire temps. Més val tard que mai!

Pots descarregar-te la presentació a l'enllaç de SlideShare

Vivència personal. Por i il·lusió

Por i il·lusió és el que he sentit avui quan he acompanyat les meves filles en el primer dia d’escola d’aquest curs.

La mateixa por i la mateixa il·lusió que veia reflectida als seus ulls: por a allò desconegut que els portarà el nou curs; il·lusió per retrobar els amics i viure noves experiències.

Elles ho viuran a l’escola. Jo ho viuré a "l’escola de la meva vida". La meva por és cap allò que em portarà el futur i la meva il·lusió és per al començament d'un nou cicle.

Per a mi, l’any com a cicle de la vida, comença al setembre - després del renaixement que es viu a les vacances- i no al gener com marca el calendari.

Text : Laura Vidal
Escrit publicat a relatsencatala.com

Reflexió. Atreveix-te!!!

Aquest estiu m´he atrevit a exposar públicament els meus pensaments, els meus sentiments i les meves vivències en un blog.
Alguna cosa està canviant!

Vivència personal. Un moment de felicitat.

Concert en directe de "Els Pets" a Sant Boi a l'Altaveu 2007.

La màgia d'un concert en directe amb un grup que et fa vibrar veient la lluïssor de felicitat als ulls dels teus fills no té preu.
Amb el temps he après que la felicitat és la suma dels petits moments de felicitat!

Fotografies: Laura Vidal

Música. Els Pets - Bon Día

Una cançó que em contagia optimisme i energia positiva

Reflexió. Tingues cura dels teus pensaments

Allò que pensem condiciona la nostra realitat.
Descobrir això, ara tant evident per a mi, va ser tota una troballa, que em va obrir tot un món de possibilitats.



Pots descarregar-te la presentació i sentir-la amb música AQUÍ